dissabte, 15 de desembre de 2012

2. APROXIMACIÓ CONCEPTUAL ALS JOCS ESPORTIUS MODIFICATS D'INVASIÓ



A continuació, farem una marcació teòrica abans d’endinsar-se en el treball en si:

Méndez (2003) diu que "el terme joc ha estat definit per multitud d’autors des d’àrees i perspectives molt diverses, fet que li ha atorgat una caràcter excessivament difús i polisèmic i ha dificultat el seu estudi des d’una percepció integral" (p.19). Huizinga, (1972, citat en Méndez, 2003, p.19) defineix el joc com a "activitat o ocupació voluntària que es realitza dins de certs límits establerts d’espai i temps, atenent a regles lliurement acceptades, però incondicionalment seguides, que tenen un objectiu en si mateixa i s’acompanya d’un sentiment de tensió i alegria". D’altra banda, Navarro, (1993, citat en Méndez, 2003, p.19) diu que "es tracta d’una activitat recreativa natural d’incertesa sotmesa a un context sociocultural".

          Centrant-nos en els jocs esportius modificats,  Devís i Peiró, (2007) diuen que:

Són jocs que posseeixen competició i un sistema de regles que permet concloure qui guanya i qui perd. Són  jocs globals de principi a fi i no situacions jugades o parts d'un joc. També són flexibles, que poden variar les regles  i no jocs que mantenen les mateixes regles de principi a fi. No són un joc infantil com el tu-la o la cadena sinó una simplificació d'un joc esportiu estàndard que redueix les exigències tècniques i exagera la tàctica i / o facilita el seu ensenyament. A més, tampoc és un miniesport perquè aquest reprodueix els patrons de l'esport estàndard dels adults i tampoc un preesport. Manté en essència la naturalesa problemàtica i contextual del joc esportiu estàndard (per tant també la seva tàctica), però no pertany a cap institució. (p.12-13).

  Aquests autors, Devís i Peiró, al llarg dels seus estudis i investigacions han seguit el model horitzontal comprensiu procedent de la tradició britànica (Thorpe, Almond i Bunker, entre 1970 y 1990). Aquest model està basat en la classifació britànica:


                       Taula 1. Classificació britànica: jocs esportius
CLASIFICACIÓ DELS JOCS ESPORTIUS
Jocs de blanc (amb oposició o sense ella)
Jocs camp o bat i camp
Jocs de canxa (dividida o compartida-mur)
Jocs de territori o d’invasió (meta o línia)
                       Font: a partir de (Ellis,1983, citat en Devís, 2012. p.7,T.2)



Segons Ellis, (1983, citat en Méndez, 2003), "els esports d’invasió o esports territorials enfronten a dos equips que tracten de conquistar el terreny de joc dels adversaris, per arribar a la seua meta més vegades amb el mòbil per a puntuar i, a la vegada intentar defendre la pròpia". 

Devís i Peiró, (1992 i 1995, citat en Devís i Sánchez, 1999) consideren que "en aquests cada un dels grups o equips en joc tractarà d’aconseguir la seua respectiva meta amb el mòbil de joc tantes vegades com siga possible i sense que l’altre equip ho aconseguisca més vegades que el nostre". A més diuen que "aquesta categoria la formen els jocs esportius com el futbol, el waterpolo, el rugby, el handbol, etc.". 

            Atenent a les característiques de la meta, Almond, (1986, citat en Méndez, 2003), va presentar dos sub-categories d’esports d’invasió:
  • Els orientats a una diana o meta fixa ( per exemple el bàsquet o futbol).
  • Els orientats a passar una línea de fons per a puntuar (rugby, futbol americà...).

    Ara, ja en el següent apartat explicarem la importància de la comprensió tàctica en la iniciació d'aquests jocs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada