5. L’ÈTICA I ELS JOCS ESPORTIUS MODIFICATS D’INVASIÓ

La majoria de la gent pensa que en el joc tot són aspectes positius, però la realització d’un joc pot resultar perjudicial? Quan un joc és educatiu i quan no? Ens hem plantejat si pot ser excloent, injust, poc equitatiu, discriminatori, sexista, explotador, gens agradable o fins i tot cruel? (Coakley, 1990; Evans, 1989; Sutton-Smith, 1983, citat en Devís, 2012, p.4,T.1).   

          Un dels problemes ètics que anem a tractar de resoldre en aquest treball és el sexisme. En un article de 1992, Devís i Peiró senyalen que la modificació de les regles dels jocs és molt adequat per evitar l’agrupament per sexes en edats primerenques. “Sols en els jocs esportius d’invasió, els més problemàtics des del punt de vista del gènere, les diferències de socialització poden aconsellar l’agrupament per sexes” (Devís, 1995, 1996, citat en Devís i Pérez, 2009, p.10). “A més, alguns estudis assenyalen que les xiques solen realitzar les activitats socialment menys considerades o amb menor estatus social” (Leaman, en Scraton, 1990, citat en Devís i col., 2009, p.10). Cal afegir que en molts casos els pares també influeixen en aquest aspecte reforçant les diferències de sexe, ja siga amb comentaris, amb pressions, etc.

          D’altra banda, també poden donar-se situacions en les que hi haja algun xiquet que per no tindre qualitats físiques, per ser d’altra raça o per tenir una mala reputació siga discriminat.

            A continuació, tractarem de donar possibles solucions per si quan es realitzen jocs d’invasió s’observa que es dóna algun dels problemes esmentats anteriorment:

• Quan es formen els equips, cal assegurar-se de que estiguen equilibrats. Seria un error que en un equip estigueren tots els més dotats físicament i en l’altre equip tots els menys dotats.

• Aquests xiquets o xiquetes que observem que estan sent discriminats, els podem posar de comodí, és a dir que actuen a favor de qui té la possessió de la pilota, i que per a poder aconseguir punt l’equip atacant (per exemple: marcar gol en una porteria), hagen de tocar la pilota aquests comodins un mínim de vegades. Cal que l’educador diga aquestes consignes sense que els alumnes es donen compte de que està fent-se per motiu de discriminació, canviant els comodins al cap d’un temps.

• Reduir el nombre de jugadors per equip (per exemple un 3x3), en els quals predominen aquests jugadors discriminats. D’aquesta manera hi haurà una major participació d’aquests i no perdran la motivació intrínseca del joc.

• Si s’observa que tot i aquestes solucions continuen havent conductes discriminatòries, l’educador haurà de parar el joc i fer-los reflexionar i que es posen en la pell dels discriminats, per tal d’afavorir un clima més agradable entre tots.

 Per a que un joc siga educatiu, queda clar que s’ha de tenir una intencionalitat, però a més, Arnold, (1991, citat en Devís, 2008, p.6) diu que  “les activitats físiques (també els jocs) han de realitzar-se en condicions moralment acceptables, on hi haja una màxima participació, amb equitat i cooperació, sense cap tipus de discriminació". Així tots tindran una bona visió dels jocs i sentiran atracció per jugar.  És d’aquesta manera quan els jugadors no perdran la motivació i continuaran esforçant-se, al mateix temps que es divertiran i aprendran a pensar amb el joc, és a dir, aprendre la tàctica.