dissabte, 15 de desembre de 2012

3. LA IMPORTÀNCIA DE LA COMPRENSIÓ TÀCTICA MITJANÇANT JOCS ESPORTIUS MODIFICATS D’INVASIÓ



En aquest apartat explicarem la relació que hi ha entre el model horitzontal comprensiu i els jocs esportius modificats d’invasió.
             
Devís i col. (1999), afirmen que:   

El model horitzontal comprensiu està representat en el context espanyol pels autors Devís i Peiró,  (1992, 1995). El nom (invasió, bat i camp, canxa dividida i blanc i diana) no defineix totalment la base de cada joc esportiu, perquè per exemple, podem pensar que el basquet pertany als de blanc i diana per requerir l’habilitat de tenir punteria en el llançament, però són les interaccions entre els companys i adversaris, així com les semblances tàctiques, el que defineixen les característiques de cada categoria.
             
      D’altra banda, Thorpe i Bunker, (1982, citat en Ponce, 2007), establiren un mètode d’ensenyament anomenat "enfocament de l’enteniment", basat en l'aprenentatge tàctic previ a la tècnica i on els alumnes comprenien el joc i els seus principis tàctics. Utilitzaven la seua intervenció didàctica guiada i la resolució de problemes.
             
         Estant d'acord amb el que diuen Devís i col. (2007), establim que és molt important comprendre i conèixer la naturalesa del joc en si. Les regles marquen les pautes del transcurs d'un joc i conformen els problemes a superar. D'altra banda, la incertesa contextual, fa que s’hagin de prendre decisions en tot moment, és a dir, hi ha una adaptació al joc. El context del joc és el que dóna problemes als jugadors i és el medi on s’adquireix per complet el significat del joc. Per tant, podríem dir que els jocs esportius posseeixen una naturalesa problemàtica i també contextual que deuen de comprendre els participants que juguen. El context i els problemes del jocs no es poden separar i estan relacionats amb la seua tàctica fins que arriben a resoldre els problemes motrius que sorgeixen des de dins del context del joc. És necessari comprendre els principis tàctics dels jocs. Per tant una ensenyança per a la comprensió, progressarà des d’un aspecte tàctic a un aspecte tècnic, és a dir, del perquè al què fer. Això no vol dir que hem d’oblidar la tècnica en un primer moment, sinó que l'hem d’introduir en una etapa posterior o durant l’aprenentatge dels aspectes tàctics.

         A continuació exposarem els avantatges que presenten els models horitzontals en els jocs i esports d’invasió segons Tejeiro i Martínez, (2006):
  • Suposa un estalvi de temps: deuen entendre’s com una inversió. L’alumne desenvolupa aspectes comuns a un grup d’esports (aspectes tàctics) els quals ocupen un lloc més elevat en el model jeràrquic dels esports en qüestió.
  • Utilitzen models d’ensenyament basats en la búsqueda, que sembla important en els esports d’invasió degut a l’existència de diferents solucions davant d’un mateix estímul, a la impossibilitat d’automatitzar els gestos i a la necessitat de predominança perceptiva i de decisió. 
  • Potencial motivant, parteix del joc i no aïllen els seus components. A través de modificacions del joc obtenim els objectius proposats.
  • Utilitzen tasques on les estratègies que s'han de dur a terme no estan definides. Els jocs i esports d'invasió es componen d'habilitats amb un caràcter obert on la solució a la tasca no és única ni pot ser indicada d’avantmà. L’ aprenent ha de trobar la solució més apropiada per a cada situació.
           Aquests i altres avantatges són els que ens fan decantar per la utilització d'aquests models en la iniciació esportiva als jocs i esports d'invasió.
             
          Basant-nos en Tejeiro i col. (2006), a l’hora de dissenyar la tasca podríem corregir els problemes que se’ns van presentant. Aleshores deguem d'incidir més en la modificació de regles que en la verbalització per part del professor, és a dir, en les tasques que es van realitzant per arribar a l’objectiu. No estem en contra de la verbalització orientada a motivar o guiar per arribar a la resposta, sinó del que dóna la resposta sense que els alumnes la mediten. És la tasca el que porta a la consecució dels objectius i resulta erroni explicar conceptualment qualsevol cosa allunyada de l'experiència de l'alumne. L’aprenent ha de viure situacions d’èxit per a comprendre la lògica interna d’aquests esports. Una vegada s'haja viscut aquestes situacions, deguem traduir verbalment els procediments utilitzats mitjançant preguntes als alumnes sobre com han arribat a la consecució de l’objectiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada