En aquest
apartat explicarem la relació que hi ha entre el model horitzontal comprensiu i
els jocs esportius modificats d’invasió.
Devís i
col. (1999), afirmen que:
El model horitzontal comprensiu està representat en el
context espanyol pels autors Devís i Peiró, (1992, 1995). El nom
(invasió, bat i camp, canxa dividida i blanc i diana) no defineix totalment la
base de cada joc esportiu, perquè per exemple, podem pensar que el basquet
pertany als de blanc i diana per requerir l’habilitat de tenir punteria en el
llançament, però són les interaccions entre els companys i adversaris, així com
les semblances tàctiques, el que defineixen les característiques de cada categoria.
D’altra banda, Thorpe i Bunker, (1982,
citat en Ponce, 2007), establiren un mètode d’ensenyament anomenat
"enfocament de l’enteniment", basat en l'aprenentatge tàctic previ a
la tècnica i on els alumnes comprenien el joc i els seus principis tàctics.
Utilitzaven la seua intervenció didàctica guiada i la resolució de problemes.
Estant d'acord amb el que diuen Devís
i col. (2007), establim que és molt important comprendre i conèixer la
naturalesa del joc en si. Les regles marquen les pautes del transcurs d'un joc
i conformen els problemes a superar. D'altra banda, la incertesa contextual, fa
que s’hagin de prendre decisions en tot moment, és a dir, hi ha una adaptació
al joc. El context del joc és el que dóna problemes als jugadors i és el medi
on s’adquireix per complet el significat del joc. Per tant, podríem dir que els
jocs esportius posseeixen una naturalesa problemàtica i també contextual que
deuen de comprendre els participants que juguen. El context i els problemes del
jocs no es poden separar i estan relacionats amb la seua tàctica fins que
arriben a resoldre els problemes motrius que sorgeixen des de dins del context
del joc. És necessari comprendre els principis tàctics dels jocs. Per tant una
ensenyança per a la comprensió, progressarà des d’un aspecte tàctic a un
aspecte tècnic, és a dir, del perquè al què fer. Això no vol dir que hem
d’oblidar la tècnica en un primer moment, sinó que l'hem d’introduir en una
etapa posterior o durant l’aprenentatge dels aspectes tàctics.
A continuació exposarem els avantatges
que presenten els models horitzontals en els jocs i esports d’invasió segons
Tejeiro i Martínez, (2006):
- Suposa un estalvi de temps: deuen entendre’s com una inversió. L’alumne desenvolupa aspectes comuns a un grup d’esports (aspectes tàctics) els quals ocupen un lloc més elevat en el model jeràrquic dels esports en qüestió.
- Utilitzen models d’ensenyament basats en la búsqueda, que sembla important en els esports d’invasió degut a l’existència de diferents solucions davant d’un mateix estímul, a la impossibilitat d’automatitzar els gestos i a la necessitat de predominança perceptiva i de decisió.
- Potencial motivant, parteix del joc i no aïllen els seus components. A través de modificacions del joc obtenim els objectius proposats.
- Utilitzen tasques on les estratègies que s'han de dur a terme no estan definides. Els jocs i esports d'invasió es componen d'habilitats amb un caràcter obert on la solució a la tasca no és única ni pot ser indicada d’avantmà. L’ aprenent ha de trobar la solució més apropiada per a cada situació.
Aquests i altres avantatges són els
que ens fan decantar per la utilització d'aquests models en la iniciació esportiva
als jocs i esports d'invasió.
Basant-nos en Tejeiro i col. (2006),
a l’hora de dissenyar la tasca podríem corregir els problemes que se’ns van
presentant. Aleshores deguem d'incidir més en la modificació de regles que en
la verbalització per part del professor, és a dir, en les tasques que es van
realitzant per arribar a l’objectiu. No estem en contra de la verbalització
orientada a motivar o guiar per arribar a la resposta, sinó del que dóna la
resposta sense que els alumnes la mediten. És la tasca el que porta a la
consecució dels objectius i resulta erroni explicar conceptualment qualsevol
cosa allunyada de l'experiència de l'alumne. L’aprenent ha de viure
situacions d’èxit per a comprendre la lògica interna d’aquests esports. Una
vegada s'haja viscut aquestes situacions, deguem traduir verbalment els
procediments utilitzats mitjançant preguntes als alumnes sobre com han arribat
a la consecució de l’objectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada