6. CONCLUSIONS FINALS

Quan es juga s'ha de fer amb un sentit, és a dir, no plantejar una sèrie de jocs simplement per jugar i passar-s'ho bé. Aquesta intencionalitat és necessària dins del context educatiu. És més, com havem vist, aquesta ha d'anar acompanyada d'unes condicions morals acceptables per a garantir una bona educació. Aquests factors ajudaran a una millor iniciació esportiva, basada en la comprensió tàctica. Sempre dins d'aquesta línia i  basant-nos en el treball de Tejeiro i col. (2006) respecte els jocs d'invasió podem enunciar el següent:

            El mètode que més s’adapta als esports d’invasió és aquell basat en la pròpia estructura del joc. Esta metodologia potencia les preses de decisions i el descobriment. A més presenta una aproximació horitzontal a un grup d’esports amb una lògica interna comú, és a dir, una iniciació comuna a diversos esports. Autors com Devís i Peiró també defensen aquesta postura al llarg de les seves investigacions.

         En els jocs que presentem no estan definides les estratègies que es deuen utilitzar per aconseguir els objectius. Són els alumnes qui han de descobrir-les. La modificació de les regles facilitarà que s’oriente la pràctica fins arribar a l’objectiu tàctic  plantejat pel professor (desmarcatge, defensa, ocupació d’espais lliures, amplitud, etc.). Per exemple, a la sessió pràctica realitzada, els alumnes mitjançant la pràctica descobrien diverses maneres d'aconseguir punts o d'evitar-los. Realitzaven desmarcatges de suport i ruptura, defenien individualment o en zona, sense haver-ho dit nosaltres prèviament.

            En el transcurs dels jocs i al finalitzar aquests preguntàvem per les accions que feien i el seu per què, arribant a la conclusió que utilitzaven els recursos tàctics que nosaltres volíem desenvolupar. Per tant, el professor deu utilitzar estratègies verbals, una vegada ha deixat jugar i experimentar el joc als alumnes. Esta traducció del procediment al concepte, és a dir del per què al què, es farà mitjançant  modificacions acompanyades de preguntes i aportacions del grup d’alumnes.

             Com a conclusió final, afirmar que cal que els esports d’invasió estiguen presents al currículum d’Educació Física per múltiples raons: tenen un gran potencial cognitiu, és a dir, desenvolupen la “intel·ligència tàctica”. Promouen així la pressa de decisions i milloren l’autonomia de cadascú. El seu component motivador els fa atractiu per als alumnes. A més per aquells alumnes amb menys destresa, no seran una font de vergonya, poca participació i desmotivació, si els educadors utilitzen l’ètica professional com s’ha esmentat a l’apartat anterior. Per tant, cada tasca es podrà adaptar, mitjançant les modificacions de regles, al nivell de l’alumne, la qual cosa facilitarà la fluïdesa pràctica i el conseqüent aprenentatge.