A continuació, farem una marcació
teòrica abans d’endinsar-se en el treball en si:
Méndez (2003) diu que "el
terme joc ha estat definit per multitud d’autors des d’àrees i perspectives
molt diverses, fet que li ha atorgat una caràcter excessivament difús i
polisèmic i ha dificultat el seu estudi des d’una percepció integral"
(p.19). Huizinga, (1972, citat en Méndez,
2003, p.19) defineix el joc com a "activitat o ocupació voluntària que es
realitza dins de certs límits establerts d’espai i temps, atenent a regles
lliurement acceptades, però incondicionalment seguides, que tenen un objectiu
en si mateixa i s’acompanya d’un sentiment de tensió i alegria". D’altra
banda, Navarro, (1993, citat en Méndez, 2003,
p.19) diu que "es tracta d’una activitat recreativa natural d’incertesa
sotmesa a un context sociocultural".
Centrant-nos en els jocs esportius modificats, Devís i Peiró, (2007)
diuen que:
Són jocs que posseeixen competició i un sistema de regles
que permet concloure qui guanya i qui perd. Són jocs globals de principi
a fi i no situacions jugades o parts d'un joc. També són flexibles, que poden
variar les regles i no jocs que mantenen les mateixes regles de principi
a fi. No són un joc infantil com el tu-la o la cadena sinó una simplificació
d'un joc esportiu estàndard que redueix les exigències tècniques i exagera la
tàctica i / o facilita el seu ensenyament. A més, tampoc és un miniesport
perquè aquest reprodueix els patrons de l'esport estàndard dels adults i tampoc
un preesport. Manté en essència la naturalesa problemàtica i contextual del joc
esportiu estàndard (per tant també la seva tàctica), però no pertany a cap
institució. (p.12-13).
Aquests autors, Devís i Peiró, al
llarg dels seus estudis i investigacions han seguit el model horitzontal
comprensiu procedent de la tradició britànica (Thorpe, Almond i Bunker, entre
1970 y 1990). Aquest model està basat en la classifació britànica:
Taula 1. Classificació
britànica: jocs esportius
CLASIFICACIÓ DELS JOCS ESPORTIUS |
|
Jocs de
blanc (amb oposició o sense ella)
|
Jocs camp
o bat i camp
|
Jocs de
canxa (dividida o compartida-mur)
|
Jocs de
territori o d’invasió (meta o línia)
|
Font: a
partir de (Ellis,1983, citat en Devís, 2012. p.7,T.2)
Segons Ellis, (1983, citat en
Méndez, 2003), "els esports d’invasió o esports territorials enfronten a
dos equips que tracten de conquistar el terreny de joc dels adversaris, per
arribar a la seua meta més vegades amb el mòbil per a puntuar i, a la vegada
intentar defendre la pròpia".
Devís i Peiró, (1992 i 1995,
citat en Devís i Sánchez, 1999) consideren que "en aquests cada un dels
grups o equips en joc tractarà d’aconseguir la seua respectiva meta amb el
mòbil de joc tantes vegades com siga possible i sense que l’altre equip ho
aconseguisca més vegades que el nostre". A més diuen que "aquesta
categoria la formen els jocs esportius com el futbol, el waterpolo, el rugby,
el handbol, etc.".
Atenent a les característiques de la meta, Almond, (1986, citat en Méndez,
2003), va presentar dos sub-categories d’esports d’invasió:
- Els orientats a una diana o meta fixa ( per exemple el bàsquet o futbol).
- Els orientats a passar una línea de fons per a puntuar (rugby, futbol americà...).
Ara, ja en el següent apartat explicarem la importància de la comprensió tàctica en la iniciació d'aquests jocs.
