dissabte, 15 de desembre de 2012

4. APLICACIÓ PRÀCTICA: JOCS ESPORTIUS MODIFICATS D'INVASIÓ PER A LA COMPRENSIÓ DEL DESMARCATGE I DE LA DEFENSA


En aquest punt, tractarem de traduir en paraules l'apartat anterior al que seria l'aplicació pràctica, que com diuen Devís i col. (2007), es tracta de "saber com fer una cosa i el seu perquè". Incidirem en dos aspectes tàctics com són el desmarcatge i la defensa (individual i zonal). No obstant, també inclourem altres principis tàctics com per exemple els canvis d’orientació entre altres.

         Pel que fa al desmarcatge, Sanz (2010) estableix que "és l'acció d'escapar de la vigilància o marcatge dels jugadors contraris quan un company del mateix equip té la possessió del mòbil". Mercè (2012) explica que hi ha dos tipus de desmarcatge: el de suport i el de ruptura. "El desmarcatge de suport és l’acció tàctica ofensiva, que es realitza oferint ajuda a un company que es troba en possessió del mòbil, facilitant l'acció mitjançant propera presència". D'altra banda, "el desmarcatge de ruptura és l'acció tàctica ofensiva, que es realitza superant la posició del company amb el mòbil, o bé reduint distàncies respecte a la porteria adversària desbordant al marcador i buscant progressió en el moviment ofensiu".

            En referència al principi tàctic de la defensa, segons el Diccionari de futbol virtual, és tot allò que consisteix en recuperar el mòbil, impedir la progressió de l'equip contrari i protegir la pròpia meta. Hi ha dos tipus de defensa més bàsics: la defensa individual i la defensa en zona. En referència a la defensa individual, aquest diccionari ens diu que "cada jugador defensor s'encarrega del marcatge d'un jugador atacant concret, oblidant-se de la resta d'adversaris". D’altra banda, respecte a la defensa en zona,  diu que "la principal característica és que el marcatge als rivals es fa ocupant una zona concreta del camp i defensant el jugador rival que aparegui per ella. Les basculaciones o moviments d'un jugador de la seva zona a les zones properes facilita la defensa en provocar nombroses situacions de dos jugadors defensius contra un sol atacant de l'equip rival".  

            Per tal de facilitar l'aprenentatge d'aquests dos principis tàctics, presentarem dos jocs de la sessió pràctica que vam desenvolupar, amb el seu anàlisi de la posada en pràctica i fent referència a les nostres vivències com a professors i a les dels companys com a alumnes.
 
            La sessió es va desenvolupar en l'Aula Sur de la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport del campus Blasco Ibáñez de València. Una aula en òptimes condicions, encara que vam contar amb el problema del poc espai per tal de que pogueren participar tots els alumnes que formen la classe en el joc. No obstant, una vegada observada la situació, vam dividir la classe en dos grups i, encara així, en alguns jocs vam decidir reduir el nombre de jugadors  i deixar dos o tres jugadors per equip a la banqueta i anar fent substitucions per tal de que tots ells participaren en el joc i de millorar la dinàmica d'aquest. També cal esmentar que els materials utilitzats en els jocs són senzills i de baix cost, per tant són accessibles per a tothom.                     

  • Un dels jocs desenvolupats durant la part principal de la sessió va ser l"Ultitouch", una barretja entre l'Ultimate i el Touch. Abans de començar en l'explicació del joc i la seua posterior posada en pràctica, es va preguntar als alumnes si coneixien algun d'aquests dos jocs i, a més a més, es va facilitar breument la història d'aquests. 
    
Taula 2. El joc Ultitouch
Títol del joc: Ultitouch
Joc de la part principal de la sessió
Disposició inicial: es juga a l’ ample de mig camp de bàsquet. On s'acaba l'ample del camp de bàsquet, tant en un costat com en l'altre, es col·loca una fila de cons per tal de marcar la meta.
Material:
 cons i un frisby.
Duració:
10 min.
Explicació del joc: joc amb mínim contacte. L'únic contacte possible es el toc a un adversari atacant per tal de frenar el seu avanç. Una vegada s’és tocat,s’ ha de passar el frisby a un company. L'objectiu dels dos equips es portar el frisby a la zona de meta de l'equip contrari i evitar que passe aquest per la pròpia meta. Per tal de puntuar, el jugador amb el frisby ha de traspassar la línia de meta sense ser tocat o fer una passada a un company que es troba darrere de la línia de meta.
Objectius: desenvolupar principis tàctics dels jocs esportius modificats d'invasió com el desmarcatge, les ajudes, el marcatge i la defensa individual o zonal.

Figura 1. Representació gràfica del joc Ultitouch

Variants:
- Només es poden fer passes cap enrrere, excepte la passada que assisteix al company per tal de que aconseguisca el punt. (Aquesta variant afavoreix els canvis d’orientació).
- Fer 5 passades prèvies per a poder aconseguir punt.


Durant aquest joc vam realitzar alguna parada i també abans de passar al següent, mitjançant congelació d’imatges, etc. Es van formular als alumnes una sèrie de preguntes, que exposarem algunes d'elles a continuació, relacionades amb els aspectes tàctics dels jocs esportius modificats d'invasió però centrant-nos en aquest joc en particular.

"- Quan algun defensa toca a l'atacant que porta el disc, que fa l'atacant més pròxim? I el defensa? Per què?"

La resposta dels alumnes va ser unànime ja que tots van coincidir en que, quan es dona aquesta situació, els atacants oferien línies de passada i els defenses tractaven d'evitar els passes dels rivals situant-se entre aquests i el mòbil (un poc més prop del rival). 

"- Que feu els atacants per tal de facilitar l'avanç del disc? Per què?"

Tots els alumnes van coincidir en que, quan formaven part de l'equip atacant, el que tenien que fer era desmarcar-se ja fóra mitjançant desmarcatges de suport o de ruptura. A més a més, també van esmentar altres aspectes tàctics ofensius com la búsqueda d'espais i l'amplitud.  

"- I els defensors? Utilitzeu alguna estratègia per a frenar l'avanç del disc? Quina? Per què?"

L'estratègia que van triar els defensors, tant d'un equip com de l'altre, va ser la defensa individual en la qual cada defensor s'encarregava de marcar a un atacant per tal d'evitar el seu avanç amb el frisby. 

Finalment es va fer un comentari, als alumnes, referent als aspectes tàctics a desenvolupar en aquest joc. Aquest principis tàctics són: desmarcatge, canvis d'orientació, marcatge, ajudes i defensa individual o zonal.
  • El segon joc que desenvoluparem en aquest bloc i que també vam desenvolupar durant la sessió pràctica s'anomena "Tirar cons". 
     
    Taula 3. El joc Tirar cons
Títol del joc: Tirar cons
Joc de la part principal de la sessió
Disposició inicial: es juga a l’ample de mig camp de bàsquet. On s'acaba l'ample del camp de bàsquet, tant en un costat com en l'altre, es col·loquen 6 cons grans de manera que 3 d'ells es troben a la part esquerra del camp i els altres 3 a la part dreta. Així en les dos parts del camp.
Material:
 Cons, 14 cons grans i una pilota de goma.
Duració:
10 min.
Explicació del joc: juga un equip contra un altre. El camp es divideix en dos meitats, cada meitat correspon a un equip. Tots els membres de l'equip que té la possessió del baló han d'estar en la seua meitat del camp per tal de fer 5 passades entre ells. Una vegada han fet les 5 passades, poden avançar cap a l'altra meitat de camp i l'objectiu és tirar el major nombre de cons que hi ha al final del camp dels adversaris. Guanya l'equip que tira primer tots els cons.
Objectius: desenvolupar principis tàctics dels jocs esportius modificats d'invasió com el desmarcatge, la creació d'espais, les ajudes, el marcatge i la defensa individual o zonal.
                 
  Figura 2. Representació gfica del joc Tirar cons
 
Variants:
- Delimitar la zona on es troben els cons grans, on no es podrà entrar per a defensar ni atacar.



       Aquest joc transcorria en normalitat fins que quan quedaven només 1 o 2 cons per tirar, els jugadors de l'equip defensor es posaven al voltant del con i resultava impossible per als atacants tirar el con/s que faltaven. Per tant, vam introduir la variant de delimitar la zona on es trobaven els cons per tal de que fóra més fàcil tirar els cons restants.


           Alhora de marcar la línia divisòria entre un camp i l'altre, en compte de posar una línia de cons pel mig del terreny de joc vam posar un con a cada extrem del camp per tal de delimitar cada meitat mitjançant una línia imaginària ja que vam pensar que podia resultar perillós per als alumnes posar els cons per dins del terreny de joc perquè es podria donar el cas que entropessaren i/o esvararen amb els cons.

            Igual que en el joc anterior, vam formular una sèrie de preguntes als alumnes per tal d'afavorir la comprensió tàctica:

"- Trobeu alguna diferència mentre intenteu fer les 5 passades i després de fer-les? Quina?"

La resposta dels alumnes va ser que mentre tractes de fer les 5 passades en la teua meitat de camp es solen fer desmarcatges de suport i una vegada has fet les 5 passades en el seu camp, es donen en molts casos desmarcatges de ruptura per tal de buscar un espai lliure i arribar a una zona adequada per a poder llançar als cons.

"- Quina diferència heu trobat quan s'ha delimitat la zona on es troben els cons que hi ha que tirar?"

La principal diferència que van trobar els alumnes alhora d'establir la variant d'aquest joc va ser referent a la defensa,  ja que quan la zona de cons no estava delimitada practicaven una defensa zonal, i quan es va delimitar la zona de cons van optar per fer defensa individual mitjançant el marcatge un a un. Alhora d'atacar, els va resultar més fàcil perquè sempre tenien la visió dels cons i mai hi havia un adversari junt al con que els privava de fer un bon llançament.              

"- Els atacants feu passades curtes o llargues? per què?"

Tant els jugadors d'un equip com de l'altre van coincidir en que, mentre intentaven fer les 5 passades a la seua meitat del camp feien passades curtes i una vegada arribaven a les 5 passades, intentaven fer una passada llarga per tal d'aprofitar el desmarcatge de ruptura d'un company i arribar mes fàcilment a la meta.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada