Els jocs esportius d'invasió podríem dir que són
els més coneguts, ensenyats i practicats pel que fa al context socio-cultural
on vivim. Així mateix, al nostre entorn existeix una gran promoció d'aquests
tipus d'esports. Pràcticament en tots els pobles d'aquí hi ha camps de
futbol, de futbet o de bàsquet. En canvi, no solen haver-ne de tir amb arc o de
beisbol. També als mitjans de comunicació és d'aquests tipus d'esports (els d'invasió), però
sobretot del futbol, dels que més es parla.
No obstant, no tota la gent que els coneix, ensenya o practica entén la
veritable naturalesa o la tàctica d'aquests jocs. D'acord amb Fraile Aranda,
De Diego Vallejo, Monjas Aguado, Gutiérrez Cardeñosa, i López Pastor
(2001), són molts els tècnics esportius que ensenyen a xiquets sense tenir uns
estudis bàsics previs qualificats.
D'altra banda, Devís i Read (1990) senyalen que "cal conèixer
l'essència del joc, els seus principis tàctics, per tal de poder extreure un
profit més gran a la tècnica" (p.52).
Per tant, el que nosaltres pretenem en aquest bloc, i així ho definim com a
objectiu principal, és informar sobre la relació que hi ha entre els jocs
esportius d'invasió i la comprensió o aprenentatge tàctic. No obstant, també
ens centrarem en la importància de l'ètica dins d'aquests.